Aquesta setmana he decidit separar la majoria dels posts personals sobre running i triatló en un Tumblr a banda que he “batejat” com Eternal Sunshine of the Running Mind.
Per què? Doncs mira, perquè si, em venia de gust i prou i tumblr sempre m’ha agradat. Dit i fet, aquí el teniu:
Eternal Sunshine of the Running Mind
Enllaç | Eternal Sunshine of the Running Mind
Busco ideals que he après
Lluny de casa i no els trobo
Hi ha un desordre que em té preocupat
De petit no m’ho havien explicat
Costa d’acceptar que les coses van canviant
Simplement redefinir la manera de sentir
Però no accepto els canvis que hi ha hagut
Ideals que s’han perdut
Potser és que he llegit massa llibres d’altres temps
Potser m’he creat un bell lloc dins del meu cap
Però hi havia un temps de veritat
Tot allò per mi ja s’ha acabat
Busco un lloc meu
Refranys antics
Sense sentit
Paraules que s’han esvaït
Busco un vell corriol on jo de petit jugava
Busco racons que recordo que tots els amics hi anàvem
Però tots aquells llocs ja han canviat
Sota el ritme de la humanitat
Busco un lloc meu
Busco ideals que he après
Lluny de casa i no els trobo
Hi ha un desordre que em té preocupat
Tot això no m’ho havien explicat
Busco un vell corriol on jo de petit jugava
Però tots aquells llocs ja han canviat
Sota el ritme de la humanitat
Busco un lloc meu
Enyoro un temps mai viscut
Que em van explicar de petit a casa
Enyoro un lloc que potser era una país
Però ara veig només
Un piló de gent fent cua.
El passat diumenge dia 15 de Gener a Moià la Vodka i jo ens vam estrenar oficialment a una cursa de Canicross (fins ara havíem corregut alguna de muntanya juntes com la Navarclina o la CursaRoca, però no eren Canicross).
Quan vam arribar, poc abans de les 9, a Moià feia una rasquilla considerable (-1 graus, brrrr!), i vam tenir el temps just de recollir el dorsal i passar el control veterinari. A les 9.30 Un total de 51 atletes amb els respectius animals estavem preparats per sortir, seguint els consells del Ricard i el David (del Club Canicross 6 potes), em vaig posar cap al final per evitar gossos nerviosos i no tenir cap ensurt a la sortida.
Poc a poc vam anar avançant i la Vodka ja posava cara de contenta quan vam començar a córrer sobre la pista de terra; ho va fer molt bé sent la primera cursa amb tants gossos, gairebé no va intentar saludar-ne a cap i va anar fent a un bon ritme. El desnivell de la cursa se’m va fer durillo (pocs entrenaments he fet per muntaya… ejem…) però la cara de la Vodka pagava tot l’esforç. A partir del km 5 la Vodka va posar la directa i anava escollint ella els camins olorant al corredor que teníem davant (però que no veiem) i em va ajudar molt en alguns moments en que costava triar el camí correcte (tot i que estava molt ben indicat!). A partir d’aqui crec que vam córrer soles, sense que ens avancés ningú però tampoc atrapant als que portàvem davant; tot plegat va ser molt maco.
Al final vam poder quedar primeres de la classificació femenina i al lloc 21 de la general; així que molt contentes les dues! Segur que repetirem, de moment… a esperar el proper Canicross!
Canicross X Cursa 2 Turons de Moià
Enllaç | Cursa 2 Turons Moià
Every day is a good day when you run
A dia d’avui, fa gairebé 6 mesos que vaig començar a córrer (abans havia fet un parell o tres de curses, però tot plegat sense entrenar).
El primer track gravat al Runkeeper que tinc d’un “entrenament” és del 30 de Maig de 2011; vaig fer poc més de 5k a un ritme de 6:30, poc a poc i començant a anar amb la Vodka (que no anava ni molt menys al meu costat). Al principi sempre havia de portar premis i anava donant-li constantment repetint “costat, costat, costat…”.
Avui per avui, i després de matinar dia rere dia (puc dir que he anat el 80% dels dies, deixant de córrer alguns dies per descansar després de curses i alguns altres per malaltia o pluja intensa) puc fer un petit resum dels meus resultats a les curses, que són prou representatives de la “evolució”, per ordre cronològic són:
Seguir llegint l’article: Every day is a good day when you run, o un petit resum d’aquests 6 mesos
M’ha agradat molt, simplement… és veritat!
The Holstee Manifesto Lifecycle Video from Holstee on Vimeo.
Visualpanic Instagrams
Twitter